Homenatge al millor escriptor Benjamí de Catalunya

Aquest és un homenatge a en Joan un gran escriptor i amic meu. Va aconseguir una menció especial amb el seu conte titulat:

La solució a la contaminació

ÍNDEX

1- El petit Bernat

2- Una idea a l’escola

3- La biblioteca és millor del que un pot imaginar

4- No és tan fàcil com sembla

5- El pare lladre de idees

6- La investigació

7- La construcció de la nau

8- Els fums cap a dins

9- El gran viatge

10- L’avi d’en Bernat

11- Preparació per al segon viatge

12- El contacte i el descobriment

13- Solució i l’evolució

14- Una lliçó per al pare

15- L’evolució de la civilització

1. El petit Bernat

L’any 2085, en el petit poble de Torelló, en el carrer Olot número 27 hi vivia en Bernat, un nen molt espavilat que es pensava que els seus pares amb prou feines i treballs li pagaven l’escola. Ell pensava això, però cada dia a la tarda, sortint de l’escola, en Bernat havia de anar pels carrers o als contenidors a buscar menjar.

Mentrestant, els seus pares anaven a l’ajuntament a demanar els diners que cobraven cada mes. En Bernat no ho sabia, però els seus pares treballaven a la NASA de nit, i feien veure que eren pobres de dia. Cada dia, quan el seu fill era a l’escola o a buscar menjar ells aprofitaven per menjar en un lloc de qualitat al carrer Olot número 24 on havien traslladat el Bulli i on hi havia de cuiner en Ferran Adrià II. I amb els diners que cobraven podien anar-hi a esmorzar, dinar i sopar.
Pobre Bernat! pensareu. I també se us deu haver fet un cuc a la panxa que us fa pensar perquè els pares d’en Bernat volen que el seu fill visqui aquesta vida. Doncs perquè tenen la gran, perillosa, pensativa i recargolada missió de donar al món la solució a la contaminació i per això havien de ser discrets, necessitaven extreure informació d’una mestra que anava a l’escola on anava en Bernat, perquè era la única persona de la terra que sabia el lloc on vivia una persona amb qui havien de parlar, i cada final de trimestre els pares d’en Bernat n’hi extreien una mica més.

Autor: Joan Vilarrasa Cubí
Podeu seguir aquest conte al bloc de la meva exescola: www.racodelsescriptors.blogspot.com