Nascut a Barcelona el 1971 en el si d'una família industrial dedicada a la fabricació d'esparadraps, de
Més tard va competir en diferents proves automobilístiques del Japó, on va ser campió de Grans Turismes i de
El 1998 passà a
Més tard, després d'un breu pas per Prost com a pilot de proves després de la desfeta d'Arrows, passà per l'escuderia Jaguar, on estigué enfrontat amb el primer pilot de l'escuderia, Eddie Irvine. Aconseguí puntuar en algunes curses la temporada de 2001, destacant un cinquè lloc a Monza. L'any següent quedà en blanc. També fou com a membre d'aquesta escuderia quan patí el seu pitjor accident, al Gran Premi d'Itàlia de 2002. Ell aconseguí sortir il·lès de l'accident, però un comissari morí i molts cotxes es van veure implicats.
Des de 2003 és pilot de proves de McLaren, treball que ha compaginat fent de comentarista de les retransmissions televisives dels Grans Premis de Fórmula 1 tant a Televisió de Catalunya com a Telecinco. Durant els primers anys a l'escuderia britànica no tingué gaires oportunitats de fer un bon paper, però sovint aconseguia quedar als primers llocs als entrenaments lliures previs a la celebració dels Grans Premis. El 2005, una lesió del segon pilot oficial de l'equip, el colombià Juan Pablo Montoya, li donà l'oportunitat de disputar el Gran Premi de Bahrein, on protagonitzà una gran remontada i igualà el que fins aleshores havia estat el seu millor lloc, la cinquena posició. A més, aconseguí fer la volta ràpida, la primera de la seva carrera a
L'anunci de l'abandonament de Juan Pablo Montoya per a competir a
De la Rosa acabava el seu contracte amb McLaren a finals de la temporada de 2006, essent incert el seu futur. Un dels principals patrocinadors de McLaren a partir de
Desprès de set temporades com a pilot de proves de l'escuderia McLaren, el gener de 2010 es confirma a Pedro de
Després del debut l’any passat de Jaume Algersuari, el pilot més jove en pendre part en un Gran Premi, aquest any se n’incorpora un altre; Pedro Martínez De Pedro, ja va correr ahir amb el Sauber, aconseguint un 2n lloc (faltaven molts pilots), derrera de Massa i davant del “Caisser”.
Jaume, per la seva part, debutarà Dimecres, després de que el seu company, Sabastian Buemi, va tenir molts problemes amb la caixa de canvis.
Per fi podrem veure dos catalans corrent al Circuit de Catalunya.
Semblava impossible quan Guardiola va arribar que el Barça guanyés els sis títols, el màxims que un equip pot arribar a aconseguir. En Pep, no va començar gaire bé a la Lliga, amb dos partits molt fluixos davant el Numància i el Racing de Santander. Però el joc va anar millorant a poc a poc, fins a aconseguir fer una magnifica primera volta de la Lliga, i una extraordinària lligueta de la lliga de Campions. Tot i així, el Barça encara no havia arribat el seu millor joc. I va arribar el mes de maig, on el Barça desplegava el seu millor joc. Guanyant-ho tot, l’equip d’en Pep, va passar a ser l’equip del triplet. Això no va fer que els jugadors ni l’entrenador es relaxessin, i volien aconseguir el que encara era més difícil, aconseguir les 6 copes.
El Madrid va perdre davant un equip inferior i per 4 gols.
L’estadi Santo Domingo estava ple per veure a els galàctics. Tenien clar, que perdrien, però no va ser així. Tres a zero a la primera part. Un Madrid penós, amb Benzema, Raul Albiol, Guti, Raul,... no va aconseguir superar a un Alcorcón CF que, tot s’ha de dir, va jugar molt bé. Borja amb dos gols, va ser el millor del partit per part de l’Alcorcón, i Dudeck, el millor del Madrid.
A continuació els 4 gols de l’Alcorcón:
Per la seva banda el Barça té avui un partit trampa al camp de la Cultural Lleonesa, i si aconsegueix marcar dos o tres gols tindrà l’eliminatòria molt de cara.
El dia 23 de juny a les 9:15 (aproximadament) Va arribar la flama del Canigó, que aquest any també portaven el CET, Centre Excursionista de Torelló, des de dalt el Canigó. Jo era la primera vegada que venia a rebre la flama, ja que els altres anys érem de vacances. El meu germà feia de nan, i portava el patge. Quan vam arribar a la Cap a 2/4 de 12 de la nit van ballar els gegants, que per mi van ser una gran decepció ;-). Després d'això vam anar a despertar els veïns del carrer del meu tiet amb els petards que hem comprat aquest any. En Nil, un amic meu que estar una mica boig, es feia petar piules als dits i posava els petards dins a llaunes i tubs. En fi, que ens vam anar a dormir cap a quarts de 3 i el dia següent ens vam llavar cap a quarts d'una del migdia.Temps de crisis, en teoria tots hauríem d'estalviar, però els madridistes ja s’han gastat amb menys de dos mesos més de 161 milions d’euros, primer amb Kaka’ gastant-se 67 milions i després 94 amb CR7. Hem de tenir amb comte que tots dos cobren 1000 euros cada hora de la seva vida, fins i tot quan dormen i que el Madrid ha de pagar 36 milions per tots dos bruts i diuen que el Madrid es podrien arruïnar si no guanyessin cap títol. A més l’altre gran problema és tenir dues estrelles mundials a l’equip, ja que no tindran un referent clar i hi haurà malt rotllo a l’equip. A més es podrien gastar aproximadament 60 o 70 milions més per el fitxatge d’un punta (Benzema, Ibraimobich,...).
A més hi ha una altre qüestió: de on treu els diners el Senyor Pérez? Perquè el Madrid te un deute de 300 milions, i no es creu que faci servir els seus. Potser s’ha endeutat amb un banc? O el pitjor: Hi si els a tret del govern espanyol? De moment ens haurem d’esperar a que comenci la temporada.
Sebastian Vettel, nascut el 3 de juliol del 1987 a la localitat de Heppenheim (Alemanya).
Va començar a estar lligat a l'automobilisme l'any 1995, quant va començar a competir al karting. L'any 2003 es va iniciar amb els monoplaces, guanyant el campionat alemany de la Formula BMW amb un impressionant número de victòries (18/20).
Al 2005 va passar a competir a la Fòrmula 3 euroseries, on va aconseguir un magnífic 5è lloc, que el va portar a ser reconegut com el "novell de l'any" i a provar a Williams FW27 i el BMW Sauber. L'any 2006 va aconseguir un segon lloc a la mateixa categoria (Formula 3).
També va passar per les World Series by Renault, aconseguint la victòria a la seva primera carrera i un tercer a la segona carrera, quan estava lesionat.
A partir d'aquí va començar a competir a la Formula 1, on va començar amb Toro Rosso, on va aconseguir la seva primera victòria al circuit de Monza, cosa que va provocar l'interès de la premsa, que ja el començaven a comparar-lo amb Schumacher. L'any següent (2009) va fixar per Red Bull i ja ha aconseguit dues victòries més, a Xina i a Silverstone, i és un dels favorits per guanyar el mundial.
